El pasado domingo, el equipo Juvenil Negre visitó la pista del CV Balaguer en un enfrentamiento que, aunque terminó en derrota, dejó momentos de buen juego y compromiso por parte de nuestras jugadoras.

En el primer set, el equipo compitió de tú a tú durante gran parte del parcial. Con buenos saques y una actitud combativa, lograron mantener el marcador ajustado, pero pequeños errores al final inclinaron el set a favor de las locales (25-21).

Durante el segundo set, el rival impuso un ritmo más alto y, aunque Juvenil Negre luchó por mantenerse en el partido, la regularidad de Balaguer marcó la diferencia (25-18).

En el tercer set, pese al desgaste, nuestras jugadoras no bajaron los brazos. Se vieron buenas jugadas en defensa y esfuerzo colectivo, pero no fue suficiente para frenar a un CV Balaguer muy efectivo, que cerró el partido con un 27-15.

A pesar del resultado, el equipo sigue demostrando entrega y compromiso. ¡Toca seguir entrenando y creciendo juntas para afrontar los próximos retos!

Este domingo, nuestro equipo Cadete Negre visitó la pista del CV Balaguer en un partido intenso donde, a pesar del resultado, las jugadoras demostraron momentos de gran juego y esfuerzo colectivo.

En el primer set, el equipo arrancó con buena actitud, manteniéndose cerca en el marcador gracias a una defensa sólida y buenas combinaciones en ataque. Sin embargo, algunos errores no forzados en los puntos finales permitieron a las locales cerrar el set por 25-21.

El segundo set fue más complicado. Las rivales supieron aprovechar su saque y generar presión desde el inicio. A nuestro equipo le costó encontrar el ritmo y encadenar jugadas positivas, lo que llevó a un marcador final de 25-12.

El tercer set fue el más igualado y emocionante del encuentro. Las nuestras mostraron carácter y no bajaron los brazos, luchando punto a punto hasta forzar un ajustado 27-25. Aunque no lograron forzar un cuarto set, el esfuerzo y la actitud en este parcial son una buena base para seguir creciendo.

A pesar del 3-0 en contra, Cadete Negre se va con aprendizajes y ganas de mejorar para el próximo encuentro. ¡A seguir trabajando equipo!

Aquest dissabte, les nostres alevines s'han enfrontat contra el CN SABADELL BLAU i tot i haver perdut, han jugat especialment bé. Han animat i celebrat tots els punts. Poc a poc es pot anar veien una millora sobretot en la recepció, ja que aquest cop ens han fet molts pocs punts de saque directe. S'han tirat a per la majoria de pilotes i s'aprecia favorablement la seva actitud que han tingut. 

Crònica d’un incendi controlat (per fi)
Comença la ja quasi tarda a Molins amb aquell sol traïdor que no escalfa el cor però sí que crema les retines. El nostre bonic pavelló, amb aquella vidriera immensa digna d’estudiant de bar en comptes d’arquitecte, i dissenyada per a la tortura visual, ens regalava un escenari de duel: llum en contra, suor anticipada i un sorteig amb regust de broma pesada.

La capitana, Clàudia Grau, veterana de batalles i de dilemes eterns, triava servei. Alguns diuen que és estratègia. Altres, venjança solar. Potser només és instint. Però avui, més que mai, hi havia simbolisme: Clàudia, que anys enrere defensava els colors de La Palma abans de ser expatriada, liderava avui Molins cap a un migdia de redempció. Karma, servit en plat calent.

Els astres ja s’alineaven per un d’aquells partits on saps que et tocarà remar… amb les mans, els peus i, si cal, les dents. El partit començava tard, amb una calor indignant per ser abril. El sol, de cara. L’ambient, espès.

Els dos primers sets van ser, senzillament, una màster class de com no competir. Errors no forçats, desconnexions mentals i una actitud defensiva pròpia de migdiada post-canelons. Sense intensitat. Sense equip. Sense brúixola. I com sempre, el servei (el nostre termòmetre emocional) marcava 40 graus i a punt de rebentar. 2-0 al marcador i cares més llargues que un dilluns a les 7 del matí.

Va caldre un acte de fe: peu a terra, literalment. Cap a l’essència. A la humilitat. A tornar a jugar sense voler salvar el món amb cada toc. I vet aquí que, mentre nosaltres refèiem el rumb amb paciència quirúrgica, les rivals començaven a desfer-se com un gelat a l’agost. Errors, crits, descontrol. Fins i tot faltes de respecte, repartides amb generositat.

Però nosaltres, decidides, vam començar a caminar sobre les brases. Al darrere, Clàudia Grau feia de paraigües: precisa, contundent i serena. Amb ella, Cristina Moreno (per fi jugant de líbero després d’una gira de posicions improvisades) va posar aquella calma que haviem trobat a faltar durant tants partits.

A la xarxa, Laia Castellnou, central d’enciclopèdia, encén la grada només de veure-la llançar-se al terra. Poques pilotes toquen més de dos cops la pista quan ella decideix que allò no pot passar. Rosa Moreno, la nostra col·locadora, amb més lesions que una consulta de fisioteràpia, va tornar a jugar com si el dolor li hagués caducat. Com si portés anestèsia intravenosa directa a l’orgull competitiu.

Maria Lozano, garantia en defensa, especialista en arribar a tot i una mica més, es va encarregar d’enfonsar la moral rival amb una insolència que vorejava la provocació. Tant, que segons les rivals, ha sigut el motiu de la seva derrota.

Al mig de la tempesta emocional, Carla Martinell, central discreta i dolça, va recordar-nos que el silenci també pot cridar. Ja havia sortit al titular de l’acta a Manresa, però avui volia més. Qui la coneix, sap que quan salta, no és només per bloquejar.

Núria Carrasco incorporació al sènior aquest any, segona capitana en pista per decisió pròpia, la jove promesa va afegir la cirereta al còctel. Quan té el dia, ningú vacil·la millor que ella. Especialista en desestabilitzar defenses i egos amb un somriure i un cop sec. Passi qui passi per davant, sap que pot acabar retratat.

Les nostres salvavides, Gina Calomardo, amb ànima de veterana, tornava a ser la nostra reguladora emocional. Si l’equip és un volcà, ella és el glaciar. Quan tot es trenca, ella cus. I qui la va veure a La Palma sap que ella ja ho sabia: que quan volguéssim, les podíem guanyar.

I Yande Bathily, juvenil amb presència de sènior, tornava a ser la carta salvatge. Avui el cos no hi era, cansada despres de ser salvavides tambe del seu intents partit. Però la seva energia i el seu compromís , com sempre,  la converteixen en salvavides col·lectiu

El quart set va ser un poema a la serenitat: les vam deixar a 8. I el tie-break, patit però nostre, es va tancar com ho fa la bona ficció: amb errors del rival, somriures nostres i la sensació que aquell foc interior, per fi, cremava del cantó correcte.

Salvades. Senceres. Jugant contentes. I més equip que mai.

A continuació s'adjunta la crònica dels 3 últims partits:
Dissabte 22 de març vs Sant Boi A (fora)
Ens enfrontàvem al líder invicte de la lliga, conscients de la seva fortalesa però amb ganes de plantar cara. El primer set ens va costar molt entrar al partit i el vam cedir clarament. A partir d’aquí, però, l’equip va reaccionar i es va veure un gran nivell de joc, amb sets molt ajustats i moments en què fins i tot vam anar al davant en el marcador. Petits errors i un xic de nervis ens van penalitzar i el resultat final va ser un 3-1 en contra. Tot i així, marxàvem satisfetes amb l’actitud i el joc desplegat davant d’un rival tan fort.

Diumenge 23 de març vs AVAP Girona A (fora)
L’endemà, al partit contra l’AVAP de Girona, semblàvem un equip totalment diferent. Vam sortir imprecises, amb la moral baixa i cometent molts errors no forçats. Això va fer que perdéssim el primer set i que al segon tot indiqués que anàvem pel mateix camí. Ara bé, quan estàvem 24-19 en contra, vam aconseguir entrar la ratxa de servei que necessitàvem i vam capgirar el marcador fins al 25-27, enduent-nos un set que semblava perdut. Aquell punt d’inflexió ens va donar ales per recuperar el bon joc i, a partir d’aquell moment, vam saber imposar el nostre ritme fins a guanyar el partit.

Diumenge 30 de març contra l’Igualada (casa)
Havíem perdut 3-2 a la primera volta contra elles, i volíem refer-nos per donar la millor versió. Des de l’inici vam sortir molt concentrades, amb l’accelerador a fons i sense deixar marge de reacció. Ens vam imposar en cada set, guanyant 3-0 i demostrant el nostre potencial real, cosa que ens aporta un plus de motivació. Aquesta victòria ens referma de cara al gran repte de la setmana vinent contra el Montserrat, amb qui ens disputem la segona posició de la taula, la qual dona accés a les fases de Primera Divisió.

Molt orgullosa d'aquest equip, seguim!

CV Vilanova 3 - 1 CV Molins 

Partit perdut 3-1 a casa del CV Vilanova Groc.

El partit va començar amb bones sensacions sense estar rendint al màxim però el suficient per estar al nivell i guanyar el primer set (21-25), tot i que molt ajustat.

Al segon (25-13) i tercer set (25-14), vam baixar el ritme sobretot en recepció. D’aquesta manera, el servei del rival ens va dificultar el joc i a més, els hi vam facilitar amb pilotes fàcils i errors no forçats per part nostre.

Al quart set (25-22), tot i tenir un millor resultat, el nivell es va mantenir. Es cert que vam ser més ofensives però no estavem prou actives  i vam fer molts errors tot i que fossin menys que als dos anteriors sets.

No hem sapigut gestionar un mal dia per part de varies jugadores, és complicat quan no hi ha canvis però això no vol dir que no ho haguessim pogut fer. La falta de motivació i d’actitud ens ha fet perdre, vam adoptar un ritme molt passiu amb falta de competitivitat i les rivals ho van aprofitar per crèixer i augmentar el seu ritme de joc.