Aquest cap de setmana ens vam enfrontar contra el CV Santpedor, un equip assequible on podíem provar coses noves i jugar com sabem. El primer set va ser força ajustat, però finalment vam guanyar. En canvi, els següents dos sets vam perdre per falta d’actitud i concentració; semblava que havíem oblidat coses bàsiques com rebre les frees.

Afortunadament, en el quart set vam espavilar i vam recuperar el nostre joc, guanyant amb comoditat. El cinquè set va ser una continuació d’aquesta reacció i vam tancar el partit amb una victòria per 3-2. Tot i que vam acabar guanyant, sabem que si haguéssim jugat amb la mateixa intensitat des del principi, el partit hauria estat més fàcil.

CV Molins 3 - 0 Club Joventut les Corts

Aquest diumenge el júnior vam anar al partit amb només 7 jugadores per causa de lesions i viatges, per sort les juvenils van venir a fer suport.

El partit era contra un dels rivals més assequibles i així es va notar en tots dos primers sets on vam fer la nostra feina i vam guanyar sense cap caiguda. De cara al tercer set vam començar més igualades, cosa que va fer que ens costes aconseguir l'avantatge i la comoditat amb la qual havíem estat jugant. De totes maneres vam aconseguir guanyar el set i el partit.

Ens queden només dos partits d'aquesta fase de tornada que seran durs, però amb la unitat de l'equip i amb ganes de jugar podrem complir els nostres objectius!

El pasado domingo, el equipo Juvenil Negre visitó la pista del CV Balaguer en un enfrentamiento que, aunque terminó en derrota, dejó momentos de buen juego y compromiso por parte de nuestras jugadoras.

En el primer set, el equipo compitió de tú a tú durante gran parte del parcial. Con buenos saques y una actitud combativa, lograron mantener el marcador ajustado, pero pequeños errores al final inclinaron el set a favor de las locales (25-21).

Durante el segundo set, el rival impuso un ritmo más alto y, aunque Juvenil Negre luchó por mantenerse en el partido, la regularidad de Balaguer marcó la diferencia (25-18).

En el tercer set, pese al desgaste, nuestras jugadoras no bajaron los brazos. Se vieron buenas jugadas en defensa y esfuerzo colectivo, pero no fue suficiente para frenar a un CV Balaguer muy efectivo, que cerró el partido con un 27-15.

A pesar del resultado, el equipo sigue demostrando entrega y compromiso. ¡Toca seguir entrenando y creciendo juntas para afrontar los próximos retos!

Este domingo, nuestro equipo Cadete Negre visitó la pista del CV Balaguer en un partido intenso donde, a pesar del resultado, las jugadoras demostraron momentos de gran juego y esfuerzo colectivo.

En el primer set, el equipo arrancó con buena actitud, manteniéndose cerca en el marcador gracias a una defensa sólida y buenas combinaciones en ataque. Sin embargo, algunos errores no forzados en los puntos finales permitieron a las locales cerrar el set por 25-21.

El segundo set fue más complicado. Las rivales supieron aprovechar su saque y generar presión desde el inicio. A nuestro equipo le costó encontrar el ritmo y encadenar jugadas positivas, lo que llevó a un marcador final de 25-12.

El tercer set fue el más igualado y emocionante del encuentro. Las nuestras mostraron carácter y no bajaron los brazos, luchando punto a punto hasta forzar un ajustado 27-25. Aunque no lograron forzar un cuarto set, el esfuerzo y la actitud en este parcial son una buena base para seguir creciendo.

A pesar del 3-0 en contra, Cadete Negre se va con aprendizajes y ganas de mejorar para el próximo encuentro. ¡A seguir trabajando equipo!

Aquest dissabte, les nostres alevines s'han enfrontat contra el CN SABADELL BLAU i tot i haver perdut, han jugat especialment bé. Han animat i celebrat tots els punts. Poc a poc es pot anar veien una millora sobretot en la recepció, ja que aquest cop ens han fet molts pocs punts de saque directe. S'han tirat a per la majoria de pilotes i s'aprecia favorablement la seva actitud que han tingut. 

Crònica d’un incendi controlat (per fi)
Comença la ja quasi tarda a Molins amb aquell sol traïdor que no escalfa el cor però sí que crema les retines. El nostre bonic pavelló, amb aquella vidriera immensa digna d’estudiant de bar en comptes d’arquitecte, i dissenyada per a la tortura visual, ens regalava un escenari de duel: llum en contra, suor anticipada i un sorteig amb regust de broma pesada.

La capitana, Clàudia Grau, veterana de batalles i de dilemes eterns, triava servei. Alguns diuen que és estratègia. Altres, venjança solar. Potser només és instint. Però avui, més que mai, hi havia simbolisme: Clàudia, que anys enrere defensava els colors de La Palma abans de ser expatriada, liderava avui Molins cap a un migdia de redempció. Karma, servit en plat calent.

Els astres ja s’alineaven per un d’aquells partits on saps que et tocarà remar… amb les mans, els peus i, si cal, les dents. El partit començava tard, amb una calor indignant per ser abril. El sol, de cara. L’ambient, espès.

Els dos primers sets van ser, senzillament, una màster class de com no competir. Errors no forçats, desconnexions mentals i una actitud defensiva pròpia de migdiada post-canelons. Sense intensitat. Sense equip. Sense brúixola. I com sempre, el servei (el nostre termòmetre emocional) marcava 40 graus i a punt de rebentar. 2-0 al marcador i cares més llargues que un dilluns a les 7 del matí.

Va caldre un acte de fe: peu a terra, literalment. Cap a l’essència. A la humilitat. A tornar a jugar sense voler salvar el món amb cada toc. I vet aquí que, mentre nosaltres refèiem el rumb amb paciència quirúrgica, les rivals començaven a desfer-se com un gelat a l’agost. Errors, crits, descontrol. Fins i tot faltes de respecte, repartides amb generositat.

Però nosaltres, decidides, vam començar a caminar sobre les brases. Al darrere, Clàudia Grau feia de paraigües: precisa, contundent i serena. Amb ella, Cristina Moreno (per fi jugant de líbero després d’una gira de posicions improvisades) va posar aquella calma que haviem trobat a faltar durant tants partits.

A la xarxa, Laia Castellnou, central d’enciclopèdia, encén la grada només de veure-la llançar-se al terra. Poques pilotes toquen més de dos cops la pista quan ella decideix que allò no pot passar. Rosa Moreno, la nostra col·locadora, amb més lesions que una consulta de fisioteràpia, va tornar a jugar com si el dolor li hagués caducat. Com si portés anestèsia intravenosa directa a l’orgull competitiu.

Maria Lozano, garantia en defensa, especialista en arribar a tot i una mica més, es va encarregar d’enfonsar la moral rival amb una insolència que vorejava la provocació. Tant, que segons les rivals, ha sigut el motiu de la seva derrota.

Al mig de la tempesta emocional, Carla Martinell, central discreta i dolça, va recordar-nos que el silenci també pot cridar. Ja havia sortit al titular de l’acta a Manresa, però avui volia més. Qui la coneix, sap que quan salta, no és només per bloquejar.

Núria Carrasco incorporació al sènior aquest any, segona capitana en pista per decisió pròpia, la jove promesa va afegir la cirereta al còctel. Quan té el dia, ningú vacil·la millor que ella. Especialista en desestabilitzar defenses i egos amb un somriure i un cop sec. Passi qui passi per davant, sap que pot acabar retratat.

Les nostres salvavides, Gina Calomardo, amb ànima de veterana, tornava a ser la nostra reguladora emocional. Si l’equip és un volcà, ella és el glaciar. Quan tot es trenca, ella cus. I qui la va veure a La Palma sap que ella ja ho sabia: que quan volguéssim, les podíem guanyar.

I Yande Bathily, juvenil amb presència de sènior, tornava a ser la carta salvatge. Avui el cos no hi era, cansada despres de ser salvavides tambe del seu intents partit. Però la seva energia i el seu compromís , com sempre,  la converteixen en salvavides col·lectiu

El quart set va ser un poema a la serenitat: les vam deixar a 8. I el tie-break, patit però nostre, es va tancar com ho fa la bona ficció: amb errors del rival, somriures nostres i la sensació que aquell foc interior, per fi, cremava del cantó correcte.

Salvades. Senceres. Jugant contentes. I més equip que mai.