Crònica d’un incendi controlat (per fi)
Comença la ja quasi tarda a Molins amb aquell sol traïdor que no escalfa el cor però sí que crema les retines. El nostre bonic pavelló, amb aquella vidriera immensa digna d’estudiant de bar en comptes d’arquitecte, i dissenyada per a la tortura visual, ens regalava un escenari de duel: llum en contra, suor anticipada i un sorteig amb regust de broma pesada.

La capitana, Clàudia Grau, veterana de batalles i de dilemes eterns, triava servei. Alguns diuen que és estratègia. Altres, venjança solar. Potser només és instint. Però avui, més que mai, hi havia simbolisme: Clàudia, que anys enrere defensava els colors de La Palma abans de ser expatriada, liderava avui Molins cap a un migdia de redempció. Karma, servit en plat calent.

Els astres ja s’alineaven per un d’aquells partits on saps que et tocarà remar… amb les mans, els peus i, si cal, les dents. El partit començava tard, amb una calor indignant per ser abril. El sol, de cara. L’ambient, espès.

Els dos primers sets van ser, senzillament, una màster class de com no competir. Errors no forçats, desconnexions mentals i una actitud defensiva pròpia de migdiada post-canelons. Sense intensitat. Sense equip. Sense brúixola. I com sempre, el servei (el nostre termòmetre emocional) marcava 40 graus i a punt de rebentar. 2-0 al marcador i cares més llargues que un dilluns a les 7 del matí.

Va caldre un acte de fe: peu a terra, literalment. Cap a l’essència. A la humilitat. A tornar a jugar sense voler salvar el món amb cada toc. I vet aquí que, mentre nosaltres refèiem el rumb amb paciència quirúrgica, les rivals començaven a desfer-se com un gelat a l’agost. Errors, crits, descontrol. Fins i tot faltes de respecte, repartides amb generositat.

Però nosaltres, decidides, vam començar a caminar sobre les brases. Al darrere, Clàudia Grau feia de paraigües: precisa, contundent i serena. Amb ella, Cristina Moreno (per fi jugant de líbero després d’una gira de posicions improvisades) va posar aquella calma que haviem trobat a faltar durant tants partits.

A la xarxa, Laia Castellnou, central d’enciclopèdia, encén la grada només de veure-la llançar-se al terra. Poques pilotes toquen més de dos cops la pista quan ella decideix que allò no pot passar. Rosa Moreno, la nostra col·locadora, amb més lesions que una consulta de fisioteràpia, va tornar a jugar com si el dolor li hagués caducat. Com si portés anestèsia intravenosa directa a l’orgull competitiu.

Maria Lozano, garantia en defensa, especialista en arribar a tot i una mica més, es va encarregar d’enfonsar la moral rival amb una insolència que vorejava la provocació. Tant, que segons les rivals, ha sigut el motiu de la seva derrota.

Al mig de la tempesta emocional, Carla Martinell, central discreta i dolça, va recordar-nos que el silenci també pot cridar. Ja havia sortit al titular de l’acta a Manresa, però avui volia més. Qui la coneix, sap que quan salta, no és només per bloquejar.

Núria Carrasco incorporació al sènior aquest any, segona capitana en pista per decisió pròpia, la jove promesa va afegir la cirereta al còctel. Quan té el dia, ningú vacil·la millor que ella. Especialista en desestabilitzar defenses i egos amb un somriure i un cop sec. Passi qui passi per davant, sap que pot acabar retratat.

Les nostres salvavides, Gina Calomardo, amb ànima de veterana, tornava a ser la nostra reguladora emocional. Si l’equip és un volcà, ella és el glaciar. Quan tot es trenca, ella cus. I qui la va veure a La Palma sap que ella ja ho sabia: que quan volguéssim, les podíem guanyar.

I Yande Bathily, juvenil amb presència de sènior, tornava a ser la carta salvatge. Avui el cos no hi era, cansada despres de ser salvavides tambe del seu intents partit. Però la seva energia i el seu compromís , com sempre,  la converteixen en salvavides col·lectiu

El quart set va ser un poema a la serenitat: les vam deixar a 8. I el tie-break, patit però nostre, es va tancar com ho fa la bona ficció: amb errors del rival, somriures nostres i la sensació que aquell foc interior, per fi, cremava del cantó correcte.

Salvades. Senceres. Jugant contentes. I més equip que mai.

La Federació Catalana de Voleibol ja ha publicat els calendaris previst per a aquesta temporada 2024/25, i a les Alevin Negre que enguany juguen a CAMPIONAT DE CATALUNYA SENIOR FEMENÍ els ha tocat dins de la 2 Fase el Grup PERMANÈNCIA A, per la qual cosa tenim els següents oponents. 

1. CH BORDILS B
2. VOLEI MANRESA
3. CN TERRASSA
4. S CASTELLAR VIDRIO - VIDRALA
5. VIKINGS PRAT BLANC
6. CLUB VOLEI LA PALMA A
7. CLUB VOLEI OLOT

Sort a tots els equips i ens veiem en la pista.

Crònica escrita per les MVP's del partit Carla Martinell (10) i Laia Castellnou (8):

Crònica del partit a Vic – Diumenge 13 de gener:

El passat diumenge 13 de gener, el nostre equip sènior es va desplaçar fins a Vic per disputar el dotzè partit de la primera fase. Amb molta motivació i ganes de sumar una nova victòria, sabíem que la pressió estava del costat de l’equip rival, ja que es jugaven la quarta plaça de manera directa i necessitaven guanyar sí o sí.

El primer set va començar de la millor manera possible per a nosaltres. L’equip rival, sota pressió, va cometre nombrosos errors, mentre nosaltres manteníem un ritme constant i segur. Gràcies a aquesta regularitat i a molts encerts en atac, ens vam emportar el primer set amb comoditat, 18-25.

El segon set, en canvi, va ser molt diferent. Les jugadores del Vic van començar a pressionar més i a reduir els errors, cosa que va fer que ens veiéssim per darrere al marcador des del principi, amb un desavantatge de 6-7 punts durant bona part del parcial. Tot i una bona reacció al tram final del set, no vam aconseguir capgirar-lo, i el marcador es va decantar a favor de l’equip local.

Amb el tercer set, però, vam fer un pas endavant espectacular. Va ser, sens dubte, un dels millors sets de la temporada. L’equip, tant dins com fora de la pista, estava motivat com mai. Amb serveis ben dirigits, atacs controlats i una gran precisió en els moments decisius, no vam donar cap oportunitat al rival. El resultat final del set, 15-25 a favor nostre, reflecteix el domini total que vam aconseguir.

L’últim set va ser, sens dubte, el més difícil i emocionant de tots. L’equip local va sortir amb força, decidit a no deixar escapar els punts, i van dominar la major part del set. Quan semblava que el set estava perdut, amb un marcador de 22-19, ens vam negar a rendir-nos. Amb determinació i encert, vam aconseguir una remuntada impressionant per guanyar el set 25-27 i, amb això, emportar-nos la tercera victòria de la temporada.

Gràcies a aquests tres punts, hem avançat a Manresa en la classificació i actualment ens situem en sisena posició, a només quatre punts de les cinquenes quan falten dues jornades per disputar.

Un agraïment especial a la Eli Munté, que va venir a donar-nos un cop de mà molt necesari en aquest partit, ja que anavem amb una plantilla molt justa.

Crònica escrita per la MVP del partit Cristina Moreno:

El darrer diumenge 15 de Desembre es va disputar el penúltim partit de l’any del nostre sènior contra el rival més fort de la lliga. 
Tot i el resultat a favor de les rivals, vam començar el primer set amb força, posant en pràctica les tècniques apreses durant la temporada, que al final no van ser suficients per tancar el set. El segon set el vam iniciar amb els ànims baixos i això ens va portar a estar per sota del marcador, però finalment, vam saber lluitar pilotes i vam aconsseguir remontar fins quedar quasi igualades. Per últim, al tercer set ens vam trobar amb alts i baixos, on per moments hi havia l'esperança de guanyar-lo, però que va resultar definitiu per les del Reus. 
En resum, un partit complicat que es va lluitar per moments i on es va veure reflectit el treball dels mesos anteriors. A aspectes positius, ens ha donat esperança i energia per seguir treballant de cara al final de la temporada i anar sumant punts. No ens donem per vençudes! 
Agraïr un cop més a les jugadores que pujen a ajudar-nos, què tot i les circumstàncies, van fer molt bona feina!

Crònica escrita per la MVP del partit Rosa Moreno:

"El Sènior ha començat el mes de Desembre amb mal peu.

El diumenge dia 1 de Desembre es va disputar el segon partit contra el Vilafranca, un enfrontament que, igual que a la primera volta, va acabar amb una victòria contundent 0-3 per al rival.

Sabiem que seria un partit complicat ja que les noies del Vilafranca van segones a la classificació, tot i això confiavem en que les podriem guanyar.

El primer set va començar amb un bon ritme per l'equip rival, obligant a la nostra entrenadora a demanar un temps al inici del partit. Gràcies a això ens vem poder espavilar una mica, però l'actitud a la pista no va ser la necessària per fer front al nostre rival. Vam perdre moltes opcions per la nostra falta de concentració i els nostres errors.

El segon set va ser el més complicat, aquí els nostres errors van ser massa evidents. Més freqüents, especialment en la recepció, i això ens va passar factura, fet que va permetre a Vilafranca adelantar-se bastant en el marcador. L'equip rival no ens va perdonar ni una, aprofitant cada error nostre per sumar punts amb gran facilitat. 
Va ser dificil mantenir la moral alta durant el set, sobretot per la falta d'energia i la constant presió de l'equip rival.

Però en el tercer set, tot i que la situació ja semblava força perduda, vam aconseguir reaccionar. Ens vem veure més coordinades, amb més energia i concentració, trobant bastants camins per a algunes jugades bones, on vam demostrar el nostre millor joc. M'agradaria dir que aquest va ser el moment en què ens vam sentir més a prop del nostre nivell, però, tot i així, no vam reaccionar a temps.

Per desgracia, i tot i que el resultat va estar bastant igualat, el nostre equip no va fer un gran partit contra el Vilafranca, ja sigui per l'actitud amb la que les vem afrontar, per lesions d'algunes jugadores o per l'equip reduit que teniem amb tan sols un canvi a la banqueta.

Com he dit al principi, sabiem que el nostre rival era un equip fort, com la majoria d'equips del nostre grup, però personalment opino que si treballem les coses amb més cap i amb més calma podem aconseguir molts bons resultats. Nomès necesitem més confiança en nosaltres mateixes i en el nostre equip.

Moltes gràcies com sempre a les companyes d'altres equips per venir i ajudar-nos tant en els entrenos com en els partits. La meva opinió personal es que tret d'un equip que es el més fort, crec que els altres equips els podriem haver guanyat perfectament. Ara no podem perdre l'esperança, hem de seguir treballant i tenir la voluntat necessària de millorar."